dimarts, 23 de juny del 2009

dijous, 18 de juny del 2009

Primera classe d'apicultura

Antoni, aprenent d'apicultor us fa una introducció de com s'ho fan les abelles...

dimecres, 17 de juny del 2009

CARD ENTRE LLIRIS




No hi ha cap hort a la ciutat.
Sí. sí que sonen les campanes.
Intuesc un llangardaix davall els peus.
Tinc fam. Molta fam.
M'horroritza sentir-me bàsicament feliç.
La felicitat és un castell mig esbucat.
Les runes, el somriure. La pols, el sentiment.
El món es llança dins la mar.
Hi ha fam, molta fam.
La humanitat és cosa fina, i va de veres.
La pluja cau, prô avui no mulla.
Hi ha un estel a dins el got.
Reneix, reneix la teranyina.
Ha enrocat el patiment dins la paraula.
Un poema precedeix cada moment, cada silenci.
He tancat, he tancat la font del gas.
Lladren cans i moren vells a dins les cases.
Sent olor de socarrim de tant d'amor.
Aquesta pinya sí que rima.
La son és una mena de quietud
amb tres esquerdes profundíssimes travessant-la.
Hi ha el mateix espai de la flama a la pena
que de la terra a la llavor.
I no en sabia res, no , del gemec de la patata.
Prô jo em sentia un esquirol perquè m'ho deies
i quan no, encara més.
Una línia de llumins esquinça el vol de les gavines.
Sant Ponç ja no té mel, prô encara viu.
Chomsky diu que el llenguatge és un poema
de tota l'espècie humana,
que es transforma i que no acaba.
I jo el veig, i jo l'he vist, rodolant per la tartera.
Segurament enlloc del món
hi ha tantes llegendes com a l'ungla.
Tinc fam, molta fam.
De la gota de sang i del lleó rampant
se'n sap ben poc, per no dir gens.
Tiro el dau i em surten flors intactes.
L'exactitud de la pirita és l'única que em crec.
El mal de cap és una holotúria gegant
volent ballar una rumba dins el crani.
Hi ha fam, molta fam.
A dins l'all hi viu el geni.
Quasi tot el que m'agrada és com d'amor,
la cosa aquella
que dispara
un arsenal
de fets concrets
fets de matèria
inexistent
prô sent de cosa
i sent un cos
d'extrem obert
de centre antic
de radi nou.

El deliri d'estimar-te contrasta violentament
amb la punxa d'una roda que li atura el moviment.


La cabra que hi havia
Vidal Carrasco, Blanca Llum
Col·lecció:La Cantàrida

Tema:Poesia
Pàgines:68
PVP:10.00
ISBN:978-84-96841-87-1
Data d'Edició:2009-01-04

dilluns, 15 de juny del 2009

"L'OCELL INSECTE"

No tan sols els insectes s'alimenten de nectar





Tallareta vulgar amb la gola acolorida pel pol·len



Les demandes energètiques per als migrants són immenses. Han de consumir moltes reserves de greix i proteïna i això fa que sovint arribin a les àrees de descans ben magres. A més, el seu tracte digestiu també es redueix durant la migració i fa poc adient menjar preses difícils de digerir. A la primavera, els ocells migradors que s'aturen a les illes semblen haver trobat la solució a aquests problemes: alimentar-se del nèctar i el pol·len de les flors, una font d’aliment energèticament rica i fàcil de digerir. Aquesta tallareta vulgar (busqueretde batzer) n’ha pres un munt!


FONT : "RECERCA EN ACCIÓ"

dimecres, 10 de juny del 2009

NO A LA MATANÇA DE FOQUES!

Aquest video no te molta cosa a veure amb l'apicultura, però fer aquestes barbaritats només per lluïr un abric em sembla inaceptable!


Vancouver Olympic Shame: Learn more.