dimarts, 4 d’agost de 2009

ENTREVISTA A NORAT COLL




Norat Coll. Tenc 75 anys i som apicultor a sa Cabaneta

Quins varen ser els seus primers contactes amb les abelles?
Als nou anys. Jo anava a guardar els animals d’un oncle nostre que tenia abelles a Son Ferriol. Un dia li vaig demanar que em regalés un eixam i m’en va donar un parell.
Llavors jo tenia 12 anys i vaig a començar a treballar de fuster.
Abans a sa Cabaneta qui més qui menys tenia caixes d’eixams (ruscs) i així vaig començar a compaginar la fusteria amb l’apicultura. Ara tenc unes 65 caixes que produeixen uns 350 quilos de mel a l’any.

Quan es recull la mel ?
A Mallorca pel maig, de mel dels ametllers, i per Tots Sants dels garrovers.

I a l’hivern, sense flors, de què s’alimenten les abelles?
Segons. Si l’any ha estat plujós com enguany, amb una gran floració, elles mateixes tenen aliment. Si no, l’Associació Balear d’Apicultura ens subministra als associats un compost que, bàsicament, conté sucre i aigua.

Encara s’utilitzen aparells d’on surt fum per recollir després la mel?
El fum sempre és necessari perquè les abelles marxin. Després, procurant no tocar la càmera de cria que està a sota, es fa servir un extractor centrífug per treure les bresques dels travessers on les abelles han dipositat la mel.

Les malalties i plagues, minven molt els eixams?
El més important és mantenir les caixes ben netes, si no els detritus fan que hi hagi la varroa, àcars que causen una gran mortaldat als eixams.
De totes maneres, cada any posem uns coixinets impregnats d'un bactericida a l’interior de les caixes que, en contacte amb l’abdomen i les ales de les abelles, fa que desaparegui aquest àcar.

I amb la cera, què fan ?
La cera és un producte secretat per les mateixes abelles a partir d’unes escates secretades per unes glàndules situades a l’abdomen.
Per produir un quilo de cera, les abelles necessiten 130.000 vols per recollir nèctar. Fonem la bresca dins unes calderes i, com la mel i la cera tenen diferent densitat, un cop s’ha refredat, queden ambdues separades: les restes de mel líquida al fons i la cera sòlida surant al damunt.
Enviam les làmines de cera a Castelló on la fonen i ens la tornen. Aquesta cera, segons la qualitat, s’utilitza per fer ciris o per a la indústria del moble.

Per vostè, quina és la millor mel?
A mi no m’agrada la mel. La tast per saber com és i prou. Però li puc dir que la mel d’ametller i la de garrover són de mitjana qualitat. La de romaní és molt demanada, però a Mallorca no n’hi ha molta. Una de gran qualitat i que sí tenim aquí és la de taronger. Molta i molt bona.

Com podem produir mel de taronger, de romaní, d’ametller...?
S’ha de ser entès. Cada any es fan uns cursets sobre aquesta matèria a Llubí. Hi ha tècnics que analitzen la mel per saber de quina classe és. Ara, cent per cent, no serà mai d’un origen determinat.
És molt difícil trobar un bon lloc per muntar les caixes. Jo les he tengudes a quatre indrets a la finca de Son Cos. Al final vaig triar un que és el millor que tenc.
Si volem tenir mel de taronger, el millor és posar les caixes on estiguin envoltades per uns set quilometres de taronges. I així amb la resta.

A quines zones de Mallorca hi ha més tradició en l’apicultura?
A Pòrtol, Sóller, Andratx, Pollença, ses Salines...

La seva feina tindrà continuïtat amb els seus fills?
Tinc dos fills i a cap d’ells li agrada. Quan jo mori no es vendrà mel a sa Cabaneta.


Font: Balears News diari digital