BONA FLORACIÓ AQUESTA TARDOR

Però les abelles molt malament!

A LA FI, LA TARDOR!

Perdonau per estar tant de temps sense afegir res en aquest bloc, no esteim passant per els millors moments apícoles, pot ser ens quedem sense abelles i tot!, només ens queden 7 caixons, i no se si aguantaran l'hivern, comença a ser hora de replantejarnos que és el que no funciona, si les abelles estan malaltes...qui ens pot ajudar?, els apicultors seguim fent el que podem, i cada un diu la seva, no ens caldrà més que començar de bell nou, però d'on aconseguirem les abelles?Jo seguesc defensant la raça autòctona però...i la varroa?, es fan estudis i s'en parla, però crec que nigú actúa com a d'actuar, començant per la Conselleria d'agricultura, les associacions i els mateixos apicultors, ja veis en una illa tan petita i encara tan perduts!

Tanta sort que el ciprell, l'olivarda, l'arboçer, el romaní...ja floreixen a veure si les abelles espavitl·len un poquet! de mel de tots sants crec que ni en tastarem.

Salut a tothom.

X FERIA DE LA MIEL DE LLUBÍ 2009

El Comité organizador de la Fira de la Mel 2009 de Llubí (Mallorca), presenta las actividades de la X Feria de la Miel (29 de Noviembre, 2009) en Llubí.

Durante todo el mes de noviembre 2009, múltiples actividades darán lugar a la celebración de la Fira de la Mel que ya ha llegado a su decena edición. Este año se celebra también la tercera edición del concurso de mieles de las Islas Baleares. Los apicultores podrán entregar las muestras al ayuntamiento de Llubí desde el 19 de octubre hasta el 13 de noviembre (leer las bases del concurso en los boletines locales).

Por ello, a continuación relatamos las propuestas del noviembre 2009:

Del día 3 al 6, curso de ‘iniciación a la Apicultura’ en Llubí,

Día 7 a las 10.00, conferencia: ‘La abeja en la mitología y la mística a través de la historia’, a cargo de Marzia Boi (Universidad de las Islas Baleares),

a las 16.00, conferencia: ‘Últimos estudios sobre resistencia a Varroa en colmenas españolas’, a cargo de José Manuel Flores (Universidad de Córdoba),

Día 14, prácticas del curso de apicultura,

17.00, conferencia: ‘La apicultura a las islas Baleares en los tiempos de Charles Darwin (2009, año Darwin), a cargo de Bernat Lliteras (historiador y apicultor mallorquín)

- Dia 15 reunión del jurado del III Concurso de mieles de las islas Baleares

- Día 21 a las 10.00, conferencia: ‘Apicultura y estructura de la cooperativa apícola en Tenerife’, a cargo de Antonio Bentabol (Dir. Casa de la Miel de Tenerife)

visitas guiadas por Bernat Lliteras a la muestra permanente de apicultura en el Molino d’en Suau de Llubí (con cita previa),

a las 17.00, inauguración de la exposición de carteles y fotos con el título:

‘ 10 años de Feria, 10 años de Miel’ , a cargo de las autoridades,

- Día 28 a las 10.00, conferencia: ‘Historia de la denominación de origen en las mieles de Andalucía’, a cargo de José Orantes (Dir. Técnico de laboratorios Apinevada, Lanjarón),

- Día 29 a partir de las 10.00, Mercado y exposición de productos apícolas por parte de los apicultores de las islas, muestras y artesanía en la plaza de la carretera principal,

a las 12.00, entrega por parte de las autoridades de los premios del III concurso de mieles de las islas Baleares 2009 y de los mejores dibujos escolares de tema apícolas.

Avui hem tractat els caixons amb APILIFE-VAR apostant per un tractament lliure de productes químics, hem utilitzat aquest, fet a base d'olis essencials de tem, calistro, mentol i càmfora.

Els productes que fins ara ens ofereix l'Associació Balear d'Apicultors sempre són els mateixos durant anys i anys (APIVAR; APISTAN) i les varroes estan més que avesades a més de no estar permesos en apicultura ecològica, fet que suposa que el soci que no vulgui emprar productes químics hagi de pagar per tractar "ecologicament" les seves caseres quan és ben sabut que també entra dins el Plà Apícola Nacional la subvenció de productes ecològics per el tractament de les malalties de les abelles. (de moment guard la factura)

APICULTURA PER "URBANITAS"

Aquí teniu un model de "caera" (caixó d'abelles) per si vos animau a tenir abelles al vostre jardí o allà on sigui..
n'hi ha de tots els colors i són molt atractives, vos deix una imatge i un link de la web que ven tot això; també trobareu conilleres, galliners, tot fet de materials moderns i un poc carets això si. De moment seguiré reciclant "palets" d'obra per fer els nostres caixons amb un aire més personal...

CLICAU AQUÍ PER VEURE EL WEB

ENTREVISTA A NORAT COLL

Norat Coll. Tenc 75 anys i som apicultor a sa Cabaneta

Quins varen ser els seus primers contactes amb les abelles?
Als nou anys. Jo anava a guardar els animals d’un oncle nostre que tenia abelles a Son Ferriol. Un dia li vaig demanar que em regalés un eixam i m’en va donar un parell.
Llavors jo tenia 12 anys i vaig a començar a treballar de fuster.
Abans a sa Cabaneta qui més qui menys tenia caixes d’eixams (ruscs) i així vaig començar a compaginar la fusteria amb l’apicultura. Ara tenc unes 65 caixes que produeixen uns 350 quilos de mel a l’any.

Quan es recull la mel ?
A Mallorca pel maig, de mel dels ametllers, i per Tots Sants dels garrovers.

I a l’hivern, sense flors, de què s’alimenten les abelles?
Segons. Si l’any ha estat plujós com enguany, amb una gran floració, elles mateixes tenen aliment. Si no, l’Associació Balear d’Apicultura ens subministra als associats un compost que, bàsicament, conté sucre i aigua.

Encara s’utilitzen aparells d’on surt fum per recollir després la mel?
El fum sempre és necessari perquè les abelles marxin. Després, procurant no tocar la càmera de cria que està a sota, es fa servir un extractor centrífug per treure les bresques dels travessers on les abelles han dipositat la mel.

Les malalties i plagues, minven molt els eixams?
El més important és mantenir les caixes ben netes, si no els detritus fan que hi hagi la varroa, àcars que causen una gran mortaldat als eixams.
De totes maneres, cada any posem uns coixinets impregnats d'un bactericida a l’interior de les caixes que, en contacte amb l’abdomen i les ales de les abelles, fa que desaparegui aquest àcar.

I amb la cera, què fan ?
La cera és un producte secretat per les mateixes abelles a partir d’unes escates secretades per unes glàndules situades a l’abdomen.
Per produir un quilo de cera, les abelles necessiten 130.000 vols per recollir nèctar. Fonem la bresca dins unes calderes i, com la mel i la cera tenen diferent densitat, un cop s’ha refredat, queden ambdues separades: les restes de mel líquida al fons i la cera sòlida surant al damunt.
Enviam les làmines de cera a Castelló on la fonen i ens la tornen. Aquesta cera, segons la qualitat, s’utilitza per fer ciris o per a la indústria del moble.

Per vostè, quina és la millor mel?
A mi no m’agrada la mel. La tast per saber com és i prou. Però li puc dir que la mel d’ametller i la de garrover són de mitjana qualitat. La de romaní és molt demanada, però a Mallorca no n’hi ha molta. Una de gran qualitat i que sí tenim aquí és la de taronger. Molta i molt bona.

Com podem produir mel de taronger, de romaní, d’ametller...?
S’ha de ser entès. Cada any es fan uns cursets sobre aquesta matèria a Llubí. Hi ha tècnics que analitzen la mel per saber de quina classe és. Ara, cent per cent, no serà mai d’un origen determinat.
És molt difícil trobar un bon lloc per muntar les caixes. Jo les he tengudes a quatre indrets a la finca de Son Cos. Al final vaig triar un que és el millor que tenc.
Si volem tenir mel de taronger, el millor és posar les caixes on estiguin envoltades per uns set quilometres de taronges. I així amb la resta.

A quines zones de Mallorca hi ha més tradició en l’apicultura?
A Pòrtol, Sóller, Andratx, Pollença, ses Salines...

La seva feina tindrà continuïtat amb els seus fills?
Tinc dos fills i a cap d’ells li agrada. Quan jo mori no es vendrà mel a sa Cabaneta.


Font: Balears News diari digital