Flora a Cala Mesquida (Capdepera)

De camí cap a la platja de Sa Mesquida (Capdepera), amb un dia esplèndit més estiuenc que primaveral, hem pogut gaudir de la contemplació de les abelles a l'espectacular paisatge de l'indret. Just arribar em sentit els abellerols però les abelles seguien libant com a bojes les flors del ononis sense fer massa cas del "concert" dels merops apiaster. Aquesta de la foto té les ales bastant malmenades. La vaumera real magnífica!

Sàlvia i tarongí: aromàtiques molt mel·líferes

DANSA DE LA PRIMAVERA

"Febreret curt...."

Dansa de la primavera (o La dansa de la primavera)

(Maria del Mar Bonet - Gregorio Paniagua)

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!

Què exigent que ve la primavera,
i el meu cor tan malaltís,
tenc por que es cremi dins de la foguera,
no puc desfer-me del seu encís.

No puc desfer-me del seu encís,
obrir les branques i ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar les llunes de les seves nits.

Cantar les llunes de les seves nits,
cantar vermells de la tardor,
cantar el silenci de la nova neu,
cantar, si torna, el dolorós amor.

Cantar, si torna, el dolorós amor
i néixer un poc més en l'intent,
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors.

Volar amb el vent i les noves llavors;
qui sap on el vent em portarà,
a dins el cor d'una terra antiga,
o creixeré al fons de la mar.

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!

l'Home de "bulto"

AJUDES PER A LA MILLORA DE LA PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ DELS PRODUCTES DE L'APICULTURA A L'ÀMBIT DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS, D'ACORD AMB EL PROGRAMA NACIONAL APICOLA 2010

INFORMACIÓ AQUÍ

FIRA DE LA MEL DE LLUBÍ (ILLES BALEARS) 2009

Una "CAERA"

La Canya

(Arundo donax)

Planta vivaç de la família de les gramínies. Té el rizoma serpentejant i gruixat i les tiges llargues, nuoses i buides. Les seves fulles són amples, llargues i acuminades, i la panotxa blanquinosa o violada. S’estén per vores de síquies i té moltes aplicacions. Es recull durant la lluna vella dels mesos de desembre i gener. Després se’n fan feixos i es conserven drets perquè s’eixuguin. Amb els esquerdes es poden fer vistelles, paners, coves, caseres i estels. Ha estat indispensable per a la construcció de caseres d’abelles, i per a molts d’estris domèstics com filoses i debanadores o, en el nostra cas, els mànecs de graneres i esteranyinadors.